FÒRUM CRISTIÀ DE REUS 8ª EDICIÓ

NOTÍCIES

Ahir, dia 24 vam tenir entre nosaltres la Rosa Mª Sanchez, laica en missió pastoral, que ens va explicar molt bé què és ser laic en missió pastoral.
Resulta que allí on aquest carisma ha donat més resultat és a la nostra diòcessi, la de Tarragona.

Creiem que és convenient saber coses de la diòcesi, no separar-nos-en totalment. Molt menys ara que el Papa Francesc ens dóna noves esperançes.

De tots els clergues de Reus només dos es van sentir interessats pel tema. Haurem de ser malpensats i creure que la absència es deguda al fet d'haver sigut un acte promogut pel nostre Grup?

Deixem-ho córrer. La veritat és que va ser molt interessant.
                                                                                                                                         
Tenim en programa per el dia 5 de juny, dimecres, a les 7'30, una xerrada sobre la situació de la dona en l'Església i la teologia feminista que ens donarà Mn. Josep Gil Ribas, autor del llibre "Al principi hi hagué la dona". Com altres vegades al "Centre d'Amics de Reus"
 Ho recordarem més endavant.

Ens hem adherit a la "ASAMBLEA UNIVERSAL DEL PUEBLO CRISTIANO" promoguda aquí per Redes Cristianas i hem començat a treballar sodre el tema del Neoliberalisme en comparació amb el programa del Regne de Déu.

ja us anirem informant

HABEMUS PAPAM

Dubte i esperança. O esperança i dubte. De moment l'impressió primera és bona. És significatiu que es presentés com a Bisbe (o Arquebisbe) de Roma i punt de comunió amb tots els bisbes i es dirigís als seus diocessans en primer lloc.

Sembla que sàpiga el que és de debò el papa i això és esperansador, però és molt aviat per treure masses conclusions; veurem què li deixen fer.

Donem gràcies al Senyor i esperem que es deixi guiar per l'Esperit per emprendre les reformes que necessita la institució eclesiàstica a fi d'anar-se aproximant a l'Evangeli.

Haurem de dir allò que deien els avis: "Déu hi faci més que naltros".

SEU VACANT

Benet XVI ja no és papa. Se n'ha parlat tant aquests dies que ja no cal dir res més, però ens aderim als escrits i parlaments del Josep Torrens d'Església Plural  amb tot el convenciment. Hi estem d'acord.

Ara s'obre per a l'Església un periode nou que tan de bò fós el d'un canvi radical. Aquesta església rica i poderosa no és la més adient per escampar pel món el missatge de Jesús. El Regne de Déu no vol poder, ni riquesa, ni parafernàlies, ni embolics de diners. Vol que fem com ell passar pel món fent el bé.

Tan de bò desaparegués tot poder d'estat i el papa fos el bisbe de Roma , signe d'unió entre tots els cristians, bisbes, preveres i laics.

Tant de bò els cardenals escoltessin de veritat l'Esperit Sant. Ho veiem tot una mica negre, però no volem perdre l'esperança. Jesús va dir que estaria amb nosaltres fins a la fi dels segles.

FESTA DEL 10è ANIVERSARI DEL GRUP JOAN XXIII DE REUS

                           Enguany fa 10 anys que vam començar a caminar com a
                                               GRUP JOAN XXIII DE REUS
i ho hem volgut celebrar.  Per si us hi voleu afegir us reproduim la celebració.

                
                  El grup s'ha anat renovant, hi ha membres nous que no coneixen el començament i per això, abans de la celebració eucarística, hi posem una petita història del Grup.
                
                  La festa es va fer al nostre local habitual i es va acabar amb un soparet a peu dret i molt bon humor.

            Festa 10è Aniversari


Finalitat principal:   Donar gràcies per aquests anys que ens han ajudat a     madurar.

Demanar coratge per continuar.


                                     Sigueu amb nosaltres Déu nostre.
                                     Senyor, veniu a ajudar-nos...


Lectura del primer manifest i petita història del Grup

Celebració Eucarística
                      

Cant

              El Senyor és aprop dels qui l'invoquen,
              dels qui l'invoquen amb sinceritat

Tanquem el cercle i, d'aquest lloc qualsevol,
fem un temple.
Perquè ja arribat l'hora d'adorar en esperit i en veritat, de donar gràcies a Déu sempre i en tot lloc.

                El Senyor és aprop dels qui l'invoquen,
                dels qui l'invoquen amb sinceritat

Perdó comunitari

Senyor, reconeixem de cor que la nostra vida no ha respost sempre a la crida de l'Evangeli que hem rebut de tu i ara, que et faràs present en mig nostre, et demanem que ens donis el teu perdó.

                           La Paraula de Déu

                                                         Dn. 2, 20-23

                                                 Mt. 10, 16-20 i 26-31  

Moment de silenci

            Homilia participada

Credo  (Climent Forné)

Crec en el Déu i Pare de Jesucrist, l'infant de Betlem germà meu, convertit en Senyor de la glòria per la gràcia de la resurrecció; el Déu-Pare i Mare, creador i salvador. Amor i Humor alhora. Poeta dels poetes.

Crec, per tant, i de tot cor, en el seu Regne  universal i etern, fet de veritat, amor, vida, bondat, bellesa, justícia, pau i llibertat; d'altra banda, els únics ideals pels quals val la pena de viure, lluitar i morir.

Crec també, malgrat els seus molts pecats d'ahir i d'avui, en la Santa Mare Església  una, catòlica, apostòlica i catalana, fidel a l'Evangeli de Jesús sota el guiatge de l'Esperit Sant i conseqüent amb el Concili Vaticà II com a nou Poble de Déu, tot ell reial, sacerdotal i profètic.

Crec en la resurrecció de la carn i en la vida plena i per sempre amb Déu Pare, Fill i Esperit Sant.

Amén.

                             Pregàries

Senyor, tu que has nascut en l'atzar d'un viatge i has mort com un malfactor, després d'haver seguit sense diners tots els camins de l'exili, els dels pelegrinatges, els de les predicacions itinerants:  fes-nos sortir del nostre egoïsme, del nostre confort.  Que marcats amb la teva creu, no tinguem por de la vida dura.

Senyor, creiem que creiem en tu, per gràcia molt més que per mèrit, i encara que a l'hora de la veritat tot hagués estat un somni, una utopia, una faula, no hi renunciariem:  si més no, ens hauria ajudat a donar sentit a la nostra vida i a la nostra mort.  Senyor, augmenta la nostra fe.

Pregàries espontànies

            

             L'Eucaristia

                             Parar la taula i portar el pa i el vi.

                              Pregària introductòria

                                          Sant, sant és el Senyor....

                                                 Consagració

                                                                 Per Ell, amb Ell i en Ell .....      Amén.

                              Comunió

                       Pare nostre

                       Pau      (Ens agafem les mans i, tots junts, diem:)

                      La pau de Crist sigui sempre amb tots nosaltres.

                        Fracció del Pa

Anyell de Déu que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres.

Anyell de Déu que lleveu el pecat del món,  doneu-nos la pau.

Comunió

                                               Últimes notícies     (Enric)

                   
                            Benedicció

Cant final

Aneu, anuncieu l'Evangeli per tot el món.   (Mn. Creu)

Anem i anunciem l'Evangeli per tot el món.   (responem tots)

Reus, 2 de Gener del 2013

     

TORNEM

Per causes tècniques alienes al Grup hem estat absents des de Nadal. Ara tornem i us anirem posant al corrent del què hem fet durant tot aquest temps.

NOTÍCIA D'ÚLTIMA HORA !!!!

Ens la fa arribar Climent Forner Pbre. Diu que han desnonat de la cova de Betlem la Sagrada Família i que no hi ha governs ni bancs ni caixes que s'en facin càrrec. Pobres Josep i Maria amb el Nadó que no fa sinó plorar!! L'haurem d'acollir al nostre cor, l'únic temple gratuït on celebrar el Nadal del Senyor en esperit i en veritat. Bon Nadal tots!!!!!!

ENS CONVÈ UN VATICÀ III ?

El proppassat dia 18 de Novembre, es celebrà sota el títol "ENS CONVÉ UN VATICÀ III ?", el Fòrum Cristià de Reus en la seva 7ª edició.
Amb una assistència de 80 i escaig persones, el monjo de Motserrat i historiador, reconegut per la seva extensa bibliografia, D. Hilari Raguer exposà el tema en les dues ponències programades.

El ponent en primer lloc exposà amb exemples concrets, extrets de la història, les principals característeques del pontificat de Pius XII, molt marcat per la seva personalitat i com van influir en la marxa de l'església, els seus orígens i la seva carrera diplomàtica en especial la nunciatura a Viena.

Els trets més significatius que va destacar:

• Un posat i tarannà aristocràtic que creava llunyania.
• Poc treball d'equip i certa tendència a la solitud.
• Gran sentit de la seva responsabilitat jeràrquica.
• Capacitat de treball per preparar respostes teòriques als temes que havia de tractar.
• Una concepció de l'església com a societat perfecta

A la segona ponència, D. Hilari començà amb una breu introducció al conclave que elegí com a papa Joan XXIII, tot insinuant que el Patriarca de Venècia pressentia la seva elecció. 

Al llarg del'exposició, destacà els trets del nou papa, tenint en compte, fent potser un cert paralelisme amb Pius XII, el seu origen i també el seu treball diplomàtic a les legacions de Bulgària, Turquia i França.

El ponent destacà les següents característiques de Joan XXIII:

• Joan XXIII, home de Déu, d'una fe profunda i una gran espiritualitat.
• Gran sensibilitat pels problemes socials, de justícia i pau.
• Home de proximitat a la persona.
• El qualificà d'home de Déu a prop de la humanitat que inspirva confiança, credibilitat i seguretat.
• El feia creïble entrant ràpidament en amistat per la seva cordialitat i sensibilitat.
• Simplicitat humana sobre una sòlida base intelectual.

Joan XXIII convocà el concili, mogut per l'Esperit, i malgrat els molts pals a la roda  que li posaren no deixà mai de confiar i tirar endavant per a fer realitat el que va dir al convocar el concili: "VOLEM UNA FINESTRA PER A MIRAR EL MÓN I QUE EL MÓN PUGUI MIRAR DINS NOSTRE."

Sobre si és convenient un nou concili, i després d'escoltar atentament i respondre les nombroses intervencions dels participants en el Fòrum, el ponent no es definí clarament, però sí que de les seves paraules es pot deduir que no hi ha les condicions ni de part de l'actual papa ni del seu entorn per poder pensar en una possible convocaròria.

7è FÒRUM CRISTIÀ DE REUS

Fa 50 anys, s'iniciava al Vaticà el concili que pretenia la renovació profunda de l'Església.
Aquest concili va esperançar a molts col.lectius eclesials i es va viure d'una manera especialment intensa a Catalunya.
Però, amb els anys, es va passar de la il.lusió i la confiança, al desencís profund. La percepció actual és que no és possible dur a terme els canvis i la transformació que el concili apuntava.
En aquest context, hem decidit dedicar el 7è Fòrum a reflexionar sobre aquest tema:

"ENS CONVÉ UN VATICÀ III?

Ens hi ajudarà , com a ponent, el monjo de Montserrat HILARI RAGUER, especialitzat en la història contemporània de l'església, que ha aprofunduit sobretot en l'estudi del VaticàII i les relacions entre església i estat en la guerra civil espanyola i el franquisme.

TORNEM-HI

Comencem de nou.

Per diversos motius hem estat absents tres mesos, però no hem deixat de treballar.

Notícies.
El dia 10 hem tingut el Juan José Tamayo a Reus, presentant el seu últim llibre: "Invitación a la utopia en tiempos de crisis".
Molt interessant, el recomanem, encara que cal llegir-lo a poc a poc per la seva densitat i profunditat de llenguatge.

Més notícies.
Estem ultimant els preparatius per el VII FÒRUM CRISTIÀ DE REUS que tindrà lloc el proper dia 18 de Novembre.
Us avancem el títol i el ponent.

Títol:  " Ens convé un Vaticà III ? "
Ponent:  Hilari Raguer, historiador, monjo de Montserrat.

Reserveu-vos el matí del 18N per poder-hi ser presents. És un tema d'absoluta actualitat i ens anirà molt bé l'opinió d'un gran expert i poder canviar parers i dialogar amb ell.

Vacances?

Hem acabat el curs (com els escolars) i ve el temps de vacances.
L'hem acabat amb una Pregària de Vespres a l'Ermita de la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat de Reus i un piscolabis amb tots els del Grup. Però ara ve el temps de la planificació per al curs seguent.
Voleu dir que podem fer gaires vacances?
El temps d'estiu és una mica desordenat i, certament, també és necessari una mica de descans, però de cap manera adormir-se.
Tenim en portes el VII Fòrum Cristià de Reus  que ja us anunciem per al proper 18 de Novembre i també una celebració especial del desè aniversari de la creació del Grup Joan XXIII de Reus.
Oportunament us anirem anunciant les dates i el tema del Fòrum. També el format de la celebració del 10è aniversari.
Tampoc ens podem desentendre de la situació del món i de la nostra Església, així que, les nostres, han de ser forçosament unes vacances actives.
L'Esperit del Senyor és amb nosaltres sempre: ESCOLTEM-LO.

PREGÀRIA DE PASQUA

                                      Invocació

Glòria i lloança a vós,oh Crist, Senyor nostre.


Lectura:   Lluc 24, 1-12

La resurrecció

L'origen de la resurrecció de Jesús, s'ha de buscar en la seva vida. L'impacte que va deixar en els deixebles i la mort violenta no podien ser el punt final, definitiu.


Els deixebles no parlen sobre el que creuen, sinó sobre el que saben; no informen com a creients, sinó sobre testimoni d'un fet real. Ells es presenten com a testimonis del ressuscitat, però no de la resurrecció. No diuen que ressuscitarem com Jesús, sinó amb Jesús.


En una societat com la nostra on la por a tantes coses es va instal.lant, és esperançador llegir, escoltar, fer nostre el missatge pasqual: "No tingueu por". El Senyor es queda amb nosaltres fins a la consumació dels segles.


L'Esperit de Jesús és amb nosaltres, i creiem i sabem que no som orfes, i que l'Església redreçarà el seu timó, i anirem a les arrels evangèliques. L'Esperit Sant baixarà com a vent i com a foc, i purificarà les estructures de l'Església de Jesús.



Cant:

En vós exulten tots els àngels, de llum el món heu inundat;
plena és la terra d'alegria: vós l'heu rentasa sel pecat.
En vós exulten tots els àngels, oh, Crist Jesús ressuscitat.

Vostre triomf ens renovella, de l'home vell som deslliurats.
Ressuscitant el tercer dia en homes nous ens heu tornat
Vostre triomf ens renovella, oh, Crist Jesús ressuscitat.


Lectura:  II Corintis 5, 16-18

L'home nou.  El Regne de Déu

Comprometerse con el Evangelio es asumir apasionadamente la triple tarea que plantea el Concilio a los cristianos: la libertad, el amor y la causa del Reino.


Ser libre ante las personas y las instituciones que nos causan más miedo, querer a quienes nos resultan extraños, indiferentes o hasta odiosos, y andar por la vida curando todo achaque y todo sufrimiento. Eso es lo que hace que un cristiano sea de verdad cristia


Què significa avui ser company de Jesús?  Comprometre's sota l'estendard de la creu en la lluita crucial del nostre temps: la lluita per la fe i la lluita per la justícia que la mateixa fe exigeix.


L'acció a favor de la justícia i la participació en la transformació del món se'ns presenten com una dimensió constitutiva  de la predicació de l'Evangeli, és a dir, de la missió de l'Església per a la redempció del gènere humà i l'alliberament de tota situació opressiva.



Els noms i les imatges de Déu són molt abundants. Incomptables. Però els cristians no hem d'oblidar que només hi ha una imatge de Déu, que el mateix Déu ens proposa: la de l'home o la dona sofrents.



El cristianisme està obligat per fe en el Déu de Jesucrist, i no solament per raons estètiques i polítiques, a alçar la veu contra la barbàrie de l'actual ordre internacional, a condemnar el seu "esperit i la seva lògica sacrificial" i a posar-se efectivament al servei d'un Nou Ordre Internacional.


Reflexions personals

Pare nostre                                                     Reus, 2 de Maig del

Conferència

Dia 8 de Maig

Conferència a càrrec de
 Mn. Josep Bofarull
Rector de la Pquia. de Sant Joan de Valls

Tema: 50 anys del Concili Vaticà II

Centre d'Amics de Reus
Raval Robuster,36.

a les 20h.

S'APROPEN LES PRIMERES COMUNIONS

Sentint-nos conscients de la nostra fe (amb tants de límits) i lliures per expresar-nos, escrivim aquesta nota.
Som fills permanents del Concili i sofridors. Però ens mou l'esperança.

Quan vam fer la primera comunió ens van dir que aquell dia era el més feliç de la nostra vida. Ens temem que això encara es digui. Pensem que és una frase tradicional, habitual, plena d'una mística fàcil, però sense cap aparença de realitat.

L'actual humanitat, en estat de canvi, obliga a tothom a renovar-se. Modernitat, tecnologia, globalització. Ningú no s'en pot escapar.

Les religions no estan en extinció, sinó que tenen una gran capacitat de canvi, de renovar-se.

La fe no és un bé heretat, sinó una vivència i sense aquesta vivència de fe la catequesi es fa molt difícil. Als nens no els interessa , a molts pares tampoc... però s'ha de fer, toca. la primera comunió, tipificada avui en la familia d'ahir, és un contrasentit, una obstinació, oblidant que els sagraments són una vivència de fe i no simplement rituals salvadors per ells mateixos.

"Proclameu el misteri de la fe". Això és per als grans i feina rai. La primera comunió s'ha centrat com una devoció, una pietat personal, més que un sagrament comunitari. Ens reunim per celebrar l'eucaristia. El menjar és font de vida, compartir el menjar és compartir la vida. Menjar i beure són realitats sagramentals en el memorial del que passà i actualitzant el fet que recorda: el pa comú i el pa eucarístic aliment del cos i aliment del cos de Crist en nosaltres.

Quan combreguem no ens mengem el cos històric de Jesús, sinó que unim i vinculem la nostra vida i el destí de la nostra persona a allò que va ser la vida i el destí de Jesús.

Creiem que les primeres comunions, moltes vegsdes, són un llastimós espectacle i, majoritàriament, un fet social.

Si la fe és una vivència i l'eucaristia una vivència de fe comunitària, la catequesi hauria de ser per als pares abans que per als nens perquè ells, els nens, valoressin l'experiència de fe junt amb la comunitat igual que altres valors de la vida i en ser grans poguessin participar del sagrament eucarístic amb els pares i la comunitat.

És urgent, en el moment actual del món i de l'Església, més unió entre els clergues per prendre seriosament l'actualització de la participació dels infants en la celebració comunitària de l'eucaristia.

Oferim aquesta nota a qui correspongui perquè ho consideri i es pugui renovar amb l'il.lusió de la tasca pastoral catequètica.

OPORTUNITAT DE TREBALL FIXE

La Conferencia Episcopal Española (CEE) proposa una solució per la falta de treball per a homes sols: que es facin sacerdots.
Aquest vídeo ens escandalitza. Hem arribat al desprestigi complet del què és ser sacerdot.
Tants anys de pregàries perquè el Senyor faci que augmentin les vocacions, s'acaben en un anunci de feina fixa en temps de crisi econòmica.  Què és ser capellà?. Sembla un producte comercial i prou. Res d'espiritualitat oberta, servei als altres... Només camins tancats per la jerarquia d'aquesta església que ja quasi no sabem a qui segueix.
Sortosament existeix un gegant (encara mig adormit) que comença a despertar-se. És l'església de base formada fonamentalment per laics, sacerdots de vocació verdadera i teòlegs (castigats) que sofreixen per aquesta situació.
Que Déu es compadeixi de l'Església i ens envii una bona bufada de l'Esperit que l'ajudi a retornar a la font de l'Evangeli

REFLEXIÓ SOBRE LA CRISI

Ens trobem immersos en una crisi amb 11 milions de persones en risc d'exclusió i amb 5 milions i mig sense treball, de les quals 1 milió no tenen cap cobertura; i amb una sensació, que es va estenent, de por i d'inseguretat al veure que cada vegada anem a pitjor. I no parlem de la situació a l'anomenat tercer món.

Els governs, confiats irresponsablement en la pròpia regulació dels mercats, no s'han preocupat de controlar-los i s'ha anat inflant una bombolla especulativa que finalment ha esclatat. Vivim en un sistema econòmic en el que la política no té poder sobre l'economía, sino a l'inrevés, i en un món on no hi ha ciutadans sinó consumidors.

Tot i que cada dia els mitjans de comunicació ens bombardegen amb notícies econòmiques, la majoria no som economistes, però sí que observem o intuïm que els que han provocat la crisi no són, els qui la pateixen, ans al contrari, han traspassat el cost de la recuperació a tota la societat. Ens diuen que és una crisi financera, amb diner de l'erari públc s'ha volgut, i es vol, rescatar la banca i ara els Estats tenen uns deutes monstruosos que ens fan pagar entre tots amb les retallades i reformes socials. No s'entén que per solucionar-ho no es posi l'accent en la manera d'augmentar els ingressos. Mentre el diner no es posi al servei de l'economia productiva no es pot resoldre la situació actual.

S'ha de ser auster, però això no val per a tots, perquè cada vegada els rics són més rics i els pobres més pobres. Hi ha ratlles vermelles que no es poden passar com ara reformar la doble administració, els sous exagerats de banquers i polítics, amb els mateixos complements, mentre s'insisteix  de fer caure les retallades en serveis públics d'educació, sanitat, serveis socials...

Els financers (mercats, bancs, empreses de valoració) causants, segons molts, de la crisi no han estat culpats ni se senten culpables (ahir mateix el senyor Botín deia que la culpa la tenien els polítics), ans al contrari, s'ho han muntat tan bé, amb el suport dels mitjans de comunicació, que han convertit en culpables els més dèbils i les classes mitjanes.

Però darrera d'aquesta crisi i en la insistència en la seva sortida (retallades), hi ha una concepció de la societat i el món en la qual es considera més important l'individu que la comunitat i el privat que el públic i s'opta abans per l'individualisme i la desigualtat que per l'espai públic i la tendència a l'igualtat. S'han escrit i s'han dit expressions com"pimer va ser l'economía, després la democràcia; en cas de conflicte és clar què és el primer" o "lamentamos sinceramente el destino que habéis tenido, pero las leyes de la economia son despiadadas y es preciso que os adapteis a ellas reduciendo las protecciones que tenéis. Si os queréis enriquecer debéis aceptar previamenta una mayor precariedad. Este es el contrato social del futuro, el que os hará encontrar el camino del dinamismo" (Escola econòmica de Chicago). És la idolatría moderna, la idolatría del diner.

Fins i tot l'Església se'n veu esquitxada. Les finances del Vaticà tornen a ser notícia per les seves irregularitats i es cosa ben trista per als cristians que hauriem de tenir sempre present la doctrina dels Primers Pares de l'Església que predicaven que és Déu l'amo de la terra i els humans no som propietaris amb dret d'us i abús sobre els bens, sinó administradors a favor del bé general.

Davant d'aquest panorama, demanem una ferma defensa del "bé comú" del que parla la doctrina social de l'Església, el qual (bé comú) pensem que s'ha d'expressar en els seguents punts:

1-Un pacte per a la inclusió social que tingui una bona xarxa de protecció: pensions, renda mínima d'inserció social, educació, sanitat, cooperació internacional i lluita contra l'atur. No a la flexibilització precaritzadora del treball.

2-Defensa de l'estat del benestar ample i estable, fonamentat en allò públic en front de la privatització més o menys encoberta, amb un paper actiu de l'estat com a garantia i promotor del bé comú.

3-Una política fiscal justa (impostos especials sobre les grans fortunes) que permeti i millori l'equilibri de l'economia, ja que la despesa en solidaritat i protecció social forma part de la justícia.

4-La recuperació de la persona com a subjecte de desenvolupament i d'atenció social, fent sentir a les persones amb necessitats que tenen el suport d'institucions i organitzacions socials.

5-Transparència i publicitat de comptes financers, sous de directius, etc...

6-Desaparició dels mecanismes d'evasió fiscal: paradisos fiscals, SICAV.

I escoltant la paraula de Déu hem de reflexionar i pregar per tenir sempre present el sentit cristià solidari (Mt.25, 31-46), però també la denúncia del ric individualista (Mt. 19, 23-26).


(Fonts d'informació i reflexió: Premsa diària, televisió, Quaderns i Papers de Cristianisme i Justícia)

PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS

El passat divendres 20 de Gener, es reuniren les diferents confessions cristianes presents a Reus per celebrar la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians. 

Organitzat, com sempre, per la Taula Ecumènica dels Cristians de Reus, de la que el Grup Joan XXIII és cofundador, és féu una pregària a l'esglesia Prioral de S. Pere amb el lema "Tots serem transformats per la victòria de Nostre Senyor Jesucrist" (1Co 15, 51-58) proposat, enguany, per un grup ecumènic de Polònia.

Ens hi reunirem un bon nombre de clergues i laics de les diferents confessions. La pregària s'inicià amb un cant, després l'ectura bíblica, un salm resat per tots  i uns cants de lloança, pregària musical,  a càrrec de Vicens Forner pastor de la Comunitat Evangèlica de l'Arca . La benvinguda la va donar el Prior, Mn. Creu Saiz i la predicació després de la lectura va ser a càrrec del prevere anglicà Rafael Arencón.

Després, una pregària per cada una de les esglésies cristianes presents a Reus i pregàries espontànies dels assistents i finalment tots junts, donant-nos les mans, vam recitar el Parenostre.

S'acabà amb la benedicció per part de tots els preveres i pastors i donant-nos la pau tot cantant "Pare feu-los u" que ha esdevingut quasi,bé l'himne oficial de la Taula Ecumènica.

Com cada any es féu una col.lecta que enguany es destinarà als cristians coptes d'Egipte que estan passant uns moments difícils.

Nadal

Isaies 9, 5-6

Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l'espatlla l'insígnia de príncep.

Déu li ha posat aquest nom: "Conseller-prodigiós", "Déu-heroi", "Pare-per-sempre", Princep-de-pau".

Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d'ara i per sempre, sobre el dret i la justícia.

Això és el que farà el zel del Senyor de l'univers.

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Enguany esperem el Nadal amb un cor adolorit.  L'església que mou el cristianisme de tot el món, es sent ferida per aquest Nadal amb més de cinc milions de persones a l'atur, amb tota la dramàtica que això representa...  I amb tot, manté l'esperança.

L'encarnació és un misteri.  Com diu Armand Puig, "el nucli comú de les visites angèliques ( a Josep i Maria), és l'afirmació que l'origen de Jesús es troba en una acció poderosa, decisiva i única de l'Esperit de Déu el qual crea vida on no n'hi havia", però no sabem com i, en el fons, no ens amoïna.  La nostra fe és la fe dels apòstols , la que ells ens han transmès.

Nadal: Déu a la falda de Maria en un món hostil.  Nadal vol dir pa i vida amb tothom.  Déu s'ha fet home entre nosaltres.  Nadal vol dir Esperit Sant.  Nadal vol dir que cap realitat humana no li és menyspreable perquè Déu l'ha feta seva.

Nadal és l'inici d'un camí: Déu amb nosaltres, nou alè de vida.

El GRUP JOAN XXIII DE REUS  us desitja  BON NADAL!!!!


PENSAMENT

Vaig a l'encalç de Déu, del Déu fet Home
i l'home Déu.
Olor de boix i de pessebre.
Entono els goigs de la Mare i el gebre
a l'estable d'Assís.
Vinc del carrer i un no sé què indecís
en l'aire s'endevina:
un Déu urbà, de plaça i cantonada,
de llum, soroll i festa,
rialla i prec i mort sense contesta
que en un nou temps germina.
Trepitjo viaranys del món i busco
el Déu en l'Home Déu.
Sóc ignar. El temps se m'ha fet breu.
Però lluu la Paraula.
La Paraula es fa pedra
i s'acreix com el cedre
del Líban.
"A cal Fuster hi ha novetat" (1)
i Aquell qui neix ja és ressuscitat.
Camino amb llum oblíqua de la posta
i espero aquell Nadal
que ens sigui Pentecosta

Enric Prats i Auqué , membre del grup joan XXIII

(1)del poema de J.V. Foix

RESULTATS ENQUESTA VI FÒRUM

Creus que els Fòrums són una bona eina de reflexió cristiana?
SI  92%
NO  8%
No massa  ----

Has trobat interessant el tema tractat?
Molt interessant  62%
Interessant  31%
Poc interessant  7%

Trobes bé que s'hagi limitat l'horari i canviat el mes de la trobada?
Molt bé  54%
Bé  31%
Indiferent  15%

Quin tema proposaries per al proper Fòrum?
Les primeres comunitats cristianes
Com arribar a la joventut?
L'ordenació sacerdotal de les dones
Allò que queda per aplicar del Concili Vaticà II
Proposo ponents: B. Roman. Prof., Nogués. Ex P. Aguirre

LLUÍS BUSQUETS: "UNA NOVA ÈTICA MUNDIAL ÉS POSSIBLE

Crònica enviada a Reus Digital.  Autor: Anton Baiges Gras.

El teòleg, periodista i literat Lluís Busquets i Grabulosa, defensa una nova ètica mundial des de l'humanisme cristià davant la crisi econòmica i de valors socials de l'actual sistema capitalista.

En el marc de la sisena edició del Fòrum Cristià de Reus, convocat pel grup de reflexió i opinió Joan XXIII, i l'organització de caire progressista Església Plural, es va desenvolupar aquest passat diumenge (27 Nov.), durant tot el matí, a la sala d'actes del Centre d'Amics de Reus, la trobada anual de cristians de base de Reus i el Camp, compromesos en diferents comunitats parroquials de la ciutat i moviments socials de base.

La jornada de reflexió i debat consistí en la ponència del teòleg, periodista i professor de la Universitat Oberta de Catalunya, Lluís Busquets, qui féu una llarga i meditada dissertació de la mirada del cristianisme social de base sobre les relacions socioeconòmiques del món actual, partint de la realitat catalana, des dels documents renovadors del Concili Vaticà II fins a l'actualitat.
Busquets va emfatitzar diferents elements de reflexió a l'entorn de la bioètica, les relacions socioeconòmiques entre pobles, l'ecología, el món del pensament i la cultura,  l'estat actual de l'ecumenisme i el diàleg intereligiós. El teòleg va exemplificar el creixent distanciament entre el "catolicisme sociològic, jeràrquic i vertical" amb el "cristianisme de base, comunitari i horitzontal", arrelat en les realitats socials plurals, "molt més dialogant", que accepta l'alteritat, és a dir, les raons dels altres, des d'altres vivències de fe o des de l'agnosticisme. En aquest sentit va denunciar l' "amordassament" oficial a què són sotmesos molts teòlegs crítics.

Va advocar per una "nova espiritualitat", basada en "l'ètica de la responsabilitat", amb nous concepts socials i ecològics, i que calia assumir les encícliques del papa Joan XXIII, Populorum Progresio i Mater et Magistra i els documents del Concili Vaticà II, perquè el món ha canviat. "L'antropocentrisme renaixentista, és a dir , la persona humana com a centre de l'existència", avui és un concepte clarament a revisar, segons el teòleg català. Finalment, va criticar "el silenci dels bisbes catalans" davant l'intent persistent de la Conferència Episcopal Espanyola, de "sacralitzar" el concepte d'unitat política de l'Estat i de no marcar un perfil més propì com en els anys de la transició.

L'obra de Busquets és paralela a la de l'exjesuita independentista, Lluís Mª Xirinacs, o la del degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, biblista i expert en textos medievals catalans,Armand Puig. També coincideix amb la línia de la metgessa benedictina Teresa Forcades, que va denunciar els interessos de la indústria farmacèutica en la polèmica de la Grip A, o del teòleg castellà Juan José Tamayo. Busquets és coorganitzador del "II Fòrum Català de Teologia i Alliberament" que tindrà lloc aquest proper mes de Gener a Barcelona, conjuntament amb altres intel.lectuals cristians i teòlegs de Catalunya.

Ha escrit diferents assajos religiosos com "Última noticia de Jesús, el Natzarè" (2006); "Els evangèlis secrets de Maria i de Magdalena" (2009), amb pròleg de Lluís Duch, monjo de Montserrat, i "Carta al Papa d'un creient crític"(2010), amb força ressò entre els ambients eclesials. També té publicats diferents treballs sobre el món de l'ensenyament i ha fet obra de creació literària.

Fòrum 2011

Diumenge dia 27 tindrà lloc el Fòrum Cristià de Reus 2011

Comença a les 9'30 i acaba les13'30

Tema:  CRISTIANISME PER A UNA NOVA ÈTICA MUNDIAL

Ponent:  Lluís Busquets Grabulosa

El preu de la inscripció al Fòrum és lliure, però suggerim una aportació de 15euros per a cobrir l'assistència a l'acte, la participació als debats i el cafè de mig matí.

L'acte es farà al local de l'ASSOCIACIÓ D'AMICS DE REUS,  Raval de Robuster, 36.

Preguem que ningú es quedi sense venir per limitacions econòmiques.

Gràcies per la vostra assistència i col.laboració.

FÒRUM CRISTIÀ 2011

Amb el tríptic podreu veure el programa i els horaris.

VI FÒRUM CRISTIÀ DE REUS

27 de Novembre, diumenge.

CRISTIANISME PER A UNA NOVA ÈTICA MUNDIAL

Ponent:  Lluís Busquets Grabulosa

Lloc:   Centre d'Amics de Reus.  Raval Robuster, 36.

Horari:  de 9'30h a13'30h

Conferència

Recordem que el proper dia 8 deNovembre, divendres tindrà lloc la conferència de MN. Pere Dalmau, rector de la Pquia. de S. Joan, al local del Centre d'amics de Reus, a les 8 del vespre, amb un tema d'actualitat molt interessant.

NOTÍCIA: Presentació llibre

Herder Editorial i Grup Joan XXIII de Reus us conviden a

 UNA CONVERSA (amb l'autor) SOBRE EL LLIBRE

OTRA TEOLOGIA ES POSIBLE.

Pluralismo religioso, interculturalidad y feminismo

de JUAN JOSÉ TAMAYO.

16 de NOVEMBRE a les 19'30h a BIBLIOTECA XAVIER AMORÓS

c/ Antic Escorxador.  REUS

NOTÍCIA: CONFERÈNCIA de Mn Pere Dalmau

8 de novembre de 2011, a les 20h.

Al Centre d'Amics de Reus

Raval Robuster, 36

LA CRISI ACTUAL, UNA OPORTUNITAT PER A NOUS VALORS HUMANS

Conferència a càrrec de Mn. Pere Dalmau

Rector de la Parròquia de Sant Joan de Reus

Promogut per Grup Joan XXIII de Reus

ARXIU: Correspondència