HABEMUS PAPAM

Dubte i esperança. O esperança i dubte. De moment l'impressió primera és bona. És significatiu que es presentés com a Bisbe (o Arquebisbe) de Roma i punt de comunió amb tots els bisbes i es dirigís als seus diocessans en primer lloc.

Sembla que sàpiga el que és de debò el papa i això és esperansador, però és molt aviat per treure masses conclusions; veurem què li deixen fer.

Donem gràcies al Senyor i esperem que es deixi guiar per l'Esperit per emprendre les reformes que necessita la institució eclesiàstica a fi d'anar-se aproximant a l'Evangeli.

Haurem de dir allò que deien els avis: "Déu hi faci més que naltros".

SEU VACANT

Benet XVI ja no és papa. Se n'ha parlat tant aquests dies que ja no cal dir res més, però ens aderim als escrits i parlaments del Josep Torrens d'Església Plural  amb tot el convenciment. Hi estem d'acord.

Ara s'obre per a l'Església un periode nou que tan de bò fós el d'un canvi radical. Aquesta església rica i poderosa no és la més adient per escampar pel món el missatge de Jesús. El Regne de Déu no vol poder, ni riquesa, ni parafernàlies, ni embolics de diners. Vol que fem com ell passar pel món fent el bé.

Tan de bò desaparegués tot poder d'estat i el papa fos el bisbe de Roma , signe d'unió entre tots els cristians, bisbes, preveres i laics.

Tant de bò els cardenals escoltessin de veritat l'Esperit Sant. Ho veiem tot una mica negre, però no volem perdre l'esperança. Jesús va dir que estaria amb nosaltres fins a la fi dels segles.