diumenge, 23 de desembre del 2012
NOTÍCIA D'ÚLTIMA HORA !!!!
Ens la fa arribar Climent Forner Pbre.
Diu que han desnonat de la cova de Betlem la Sagrada Família i que no hi ha governs ni bancs ni caixes que s'en facin càrrec.
Pobres Josep i Maria amb el Nadó que no fa sinó plorar!!
L'haurem d'acollir al nostre cor, l'únic temple gratuït on celebrar el Nadal del Senyor en esperit i en veritat.
Bon Nadal tots!!!!!!
diumenge, 16 de desembre del 2012
ENS CONVÈ UN VATICÀ III ?
Amb una assistència de 80 i escaig persones, el monjo de Motserrat i historiador, reconegut per la seva extensa bibliografia, D. Hilari Raguer exposà el tema en les dues ponències programades.
El ponent en primer lloc exposà amb exemples concrets, extrets de la història, les principals característeques del pontificat de Pius XII, molt marcat per la seva personalitat i com van influir en la marxa de l'església, els seus orígens i la seva carrera diplomàtica en especial la nunciatura a Viena.
Els trets més significatius que va destacar:- Un posat i tarannà aristocràtic que creava llunyania.
- Poc treball d'equip i certa tendència a la solitud.
- Gran sentit de la seva responsabilitat jeràrquica.
- Capacitat de treball per preparar respostes teòriques als temes que havia de tractar.
- Una concepció de l'església com a societat perfecta
A la segona ponència, D. Hilari començà amb una breu introducció al conclave que elegí com a papa Joan XXIII, tot insinuant que el Patriarca de Venècia pressentia la seva elecció.
Al llarg del'exposició, destacà els trets del nou papa, tenint en compte, fent potser un cert paralelisme amb Pius XII, el seu origen i també el seu treball diplomàtic a les legacions de Bulgària, Turquia i França.
El ponent destacà les següents característiques de Joan XXIII:
- Joan XXIII, home de Déu, d'una fe profunda i una gran espiritualitat.
- Gran sensibilitat pels problemes socials, de justícia i pau.
- Home de proximitat a la persona.
- El qualificà d'home de Déu a prop de la humanitat que inspirva confiança, credibilitat i seguretat.
- El feia creïble entrant ràpidament en amistat per la seva cordialitat i sensibilitat.
- Simplicitat humana sobre una sòlida base intelectual.
Joan XXIII convocà el concili, mogut per l'Esperit, i malgrat els molts pals a la roda que li posaren no deixà mai de confiar i tirar endavant per a fer realitat el que va dir al convocar el concili: "VOLEM UNA FINESTRA PER A MIRAR EL MÓN I QUE EL MÓN PUGUI MIRAR DINS NOSTRE."
Sobre si és convenient un nou concili, i després d'escoltar atentament i respondre les nombroses intervencions dels participants en el Fòrum, el ponent no es definí clarament, però sí que de les seves paraules es pot deduir que no hi ha les condicions ni de part de l'actual papa ni del seu entorn per poder pensar en una possible convocaròria.
divendres, 9 de novembre del 2012
7è FÒRUM CRISTIÀ DE REUS
Aquest concili va esperançar a molts col.lectius eclesials i es va viure d'una manera especialment intensa a Catalunya.
Però, amb els anys, es va passar de la il.lusió i la confiança, al desencís profund. La percepció actual és que no és possible dur a terme els canvis i la transformació que el concili apuntava.
En aquest context, hem decidit dedicar el 7è Fòrum a reflexionar sobre aquest tema:
"ENS CONVÉ UN VATICÀ III?
Ens hi ajudarà , com a ponent, el monjo de Montserrat HILARI RAGUER, especialitzat en la història contemporània de l'església, que ha aprofunduit sobretot en l'estudi del VaticàII i les relacions entre església i estat en la guerra civil espanyola i el franquisme.
dimarts, 16 d’octubre del 2012
TORNEM-HI
Comencem de nou.
Per diversos motius hem estat absents tres mesos, però no hem deixat de treballar.
El dia 10 hem tingut el Juan José Tamayo a Reus, presentant el seu últim llibre: "Invitación a la utopia en tiempos de crisis".
Molt interessant, el recomanem, encara que cal llegir-lo a poc a poc per la seva densitat i profunditat de llenguatge.
Més notícies.
Estem ultimant els preparatius per el VII FÒRUM CRISTIÀ DE REUS que tindrà lloc el proper dia 18 de Novembre.
Us avancem el títol i el ponent.
Títol: " Ens convé un Vaticà III ? "
Ponent: Hilari Raguer, historiador, monjo de Montserrat.
Reserveu-vos el matí del 18N per poder-hi ser presents. És un tema d'absoluta actualitat i ens anirà molt bé l'opinió d'un gran expert i poder canviar parers i dialogar amb ell.
diumenge, 1 de juliol del 2012
Vacances?
Hem acabat el curs (com els escolars) i ve el temps de vacances.
L'hem acabat amb una Pregària de Vespres a l'Ermita de la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat de Reus i un piscolabis amb tots els del Grup. Però ara ve el temps de la planificació per al curs seguent.
Voleu dir que podem fer gaires vacances?
El temps d'estiu és una mica desordenat i, certament, també és necessari una mica de descans, però de cap manera adormir-se.
Tenim en portes el VII Fòrum Cristià de Reus que ja us anunciem per al proper 18 de Novembre i també una celebració especial del desè aniversari de la creació del Grup Joan XXIII de Reus.
Oportunament us anirem anunciant les dates i el tema del Fòrum. També el format de la celebració del 10è aniversari.
Tampoc ens podem desentendre de la situació del món i de la nostra Església, així que, les nostres, han de ser forçosament unes vacances actives.
L'Esperit del Senyor és amb nosaltres sempre: ESCOLTEM-LO.
L'hem acabat amb una Pregària de Vespres a l'Ermita de la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat de Reus i un piscolabis amb tots els del Grup. Però ara ve el temps de la planificació per al curs seguent.
Voleu dir que podem fer gaires vacances?
El temps d'estiu és una mica desordenat i, certament, també és necessari una mica de descans, però de cap manera adormir-se.
Tenim en portes el VII Fòrum Cristià de Reus que ja us anunciem per al proper 18 de Novembre i també una celebració especial del desè aniversari de la creació del Grup Joan XXIII de Reus.
Oportunament us anirem anunciant les dates i el tema del Fòrum. També el format de la celebració del 10è aniversari.
Tampoc ens podem desentendre de la situació del món i de la nostra Església, així que, les nostres, han de ser forçosament unes vacances actives.
L'Esperit del Senyor és amb nosaltres sempre: ESCOLTEM-LO.
dijous, 3 de maig del 2012
PREGÀRIA DE PASQUA
Invocació
Glòria i lloança a vós,oh Crist, Senyor nostre.
Lectura: Lluc 24, 1-12
La resurrecció
L'origen de la resurrecció de Jesús, s'ha de buscar en la seva vida. L'impacte que va deixar en els deixebles i la mort violenta no podien ser el punt final, definitiu.
Els deixebles no parlen sobre el que creuen, sinó sobre el que saben; no informen com a creients, sinó sobre testimoni d'un fet real. Ells es presenten com a testimonis del ressuscitat, però no de la resurrecció. No diuen que ressuscitarem com Jesús, sinó amb Jesús.
En una societat com la nostra on la por a tantes coses es va instal.lant, és esperançador llegir, escoltar, fer nostre el missatge pasqual: "No tingueu por". El Senyor es queda amb nosaltres fins a la consumació dels segles.
L'Esperit de Jesús és amb nosaltres, i creiem i sabem que no som orfes, i que l'Església redreçarà el seu timó, i anirem a les arrels evangèliques. L'Esperit Sant baixarà com a vent i com a foc, i purificarà les estructures de l'Església de Jesús.
Cant:
En vós exulten tots els àngels, de llum el món heu inundat;
plena és la terra d'alegria: vós l'heu rentasa sel pecat.
En vós exulten tots els àngels, oh, Crist Jesús ressuscitat.
Vostre triomf ens renovella, de l'home vell som deslliurats.
Ressuscitant el tercer dia en homes nous ens heu tornat
Vostre triomf ens renovella, oh, Crist Jesús ressuscitat.
Lectura: II Corintis 5, 16-18
L'home nou. El Regne de Déu
Comprometerse con el Evangelio es asumir apasionadamente la triple tarea que plantea el Concilio a los cristianos: la libertad, el amor y la causa del Reino.
Ser libre ante las personas y las instituciones que nos causan más miedo, querer a quienes nos resultan extraños, indiferentes o hasta odiosos, y andar por la vida curando todo achaque y todo sufrimiento. Eso es lo que hace que un cristiano sea de verdad cristia
Què significa avui ser company de Jesús? Comprometre's sota l'estendard de la creu en la lluita crucial del nostre temps: la lluita per la fe i la lluita per la justícia que la mateixa fe exigeix.
L'acció a favor de la justícia i la participació en la transformació del món se'ns presenten com una dimensió constitutiva de la predicació de l'Evangeli, és a dir, de la missió de l'Església per a la redempció del gènere humà i l'alliberament de tota situació opressiva.
Els noms i les imatges de Déu són molt abundants. Incomptables. Però els cristians no hem d'oblidar que només hi ha una imatge de Déu, que el mateix Déu ens proposa: la de l'home o la dona sofrents.
El cristianisme està obligat per fe en el Déu de Jesucrist, i no solament per raons estètiques i polítiques, a alçar la veu contra la barbàrie de l'actual ordre internacional, a condemnar el seu "esperit i la seva lògica sacrificial" i a posar-se efectivament al servei d'un Nou Ordre Internacional.
Reflexions personals
Pare nostre Reus, 2 de Maig del
Lectura: Lluc 24, 1-12
La resurrecció
L'origen de la resurrecció de Jesús, s'ha de buscar en la seva vida. L'impacte que va deixar en els deixebles i la mort violenta no podien ser el punt final, definitiu.
Els deixebles no parlen sobre el que creuen, sinó sobre el que saben; no informen com a creients, sinó sobre testimoni d'un fet real. Ells es presenten com a testimonis del ressuscitat, però no de la resurrecció. No diuen que ressuscitarem com Jesús, sinó amb Jesús.
En una societat com la nostra on la por a tantes coses es va instal.lant, és esperançador llegir, escoltar, fer nostre el missatge pasqual: "No tingueu por". El Senyor es queda amb nosaltres fins a la consumació dels segles.
L'Esperit de Jesús és amb nosaltres, i creiem i sabem que no som orfes, i que l'Església redreçarà el seu timó, i anirem a les arrels evangèliques. L'Esperit Sant baixarà com a vent i com a foc, i purificarà les estructures de l'Església de Jesús.
Cant:
En vós exulten tots els àngels, de llum el món heu inundat;
plena és la terra d'alegria: vós l'heu rentasa sel pecat.
En vós exulten tots els àngels, oh, Crist Jesús ressuscitat.
Vostre triomf ens renovella, de l'home vell som deslliurats.
Ressuscitant el tercer dia en homes nous ens heu tornat
Vostre triomf ens renovella, oh, Crist Jesús ressuscitat.
Lectura: II Corintis 5, 16-18
L'home nou. El Regne de Déu
Comprometerse con el Evangelio es asumir apasionadamente la triple tarea que plantea el Concilio a los cristianos: la libertad, el amor y la causa del Reino.
Ser libre ante las personas y las instituciones que nos causan más miedo, querer a quienes nos resultan extraños, indiferentes o hasta odiosos, y andar por la vida curando todo achaque y todo sufrimiento. Eso es lo que hace que un cristiano sea de verdad cristia
Què significa avui ser company de Jesús? Comprometre's sota l'estendard de la creu en la lluita crucial del nostre temps: la lluita per la fe i la lluita per la justícia que la mateixa fe exigeix.
L'acció a favor de la justícia i la participació en la transformació del món se'ns presenten com una dimensió constitutiva de la predicació de l'Evangeli, és a dir, de la missió de l'Església per a la redempció del gènere humà i l'alliberament de tota situació opressiva.
Els noms i les imatges de Déu són molt abundants. Incomptables. Però els cristians no hem d'oblidar que només hi ha una imatge de Déu, que el mateix Déu ens proposa: la de l'home o la dona sofrents.
El cristianisme està obligat per fe en el Déu de Jesucrist, i no solament per raons estètiques i polítiques, a alçar la veu contra la barbàrie de l'actual ordre internacional, a condemnar el seu "esperit i la seva lògica sacrificial" i a posar-se efectivament al servei d'un Nou Ordre Internacional.
Reflexions personals
Pare nostre Reus, 2 de Maig del
dimecres, 2 de maig del 2012
Conferència
Dia 8 de Maig
Conferència a càrrec de
Mn. Josep Bofarull
Rector de la Pquia. de Sant Joan de Valls
Tema: 50 anys del Concili Vaticà II
Centre d'Amics de Reus
Raval Robuster,36.
a les 20h.
Conferència a càrrec de
Mn. Josep Bofarull
Rector de la Pquia. de Sant Joan de Valls
Tema: 50 anys del Concili Vaticà II
Centre d'Amics de Reus
Raval Robuster,36.
a les 20h.
divendres, 13 d’abril del 2012
S'APROPEN LES PRIMERES COMUNIONS
Sentint-nos conscients de la nostra fe (amb tants de límits) i lliures per expresar-nos, escrivim aquesta nota.
Som fills permanents del Concili i sofridors. Però ens mou l'esperança.
Quan vam fer la primera comunió ens van dir que aquell dia era el més feliç de la nostra vida. Ens temem que això encara es digui. Pensem que és una frase tradicional, habitual, plena d'una mística fàcil, però sense cap aparença de realitat.
Oferim aquesta nota a qui correspongui perquè ho consideri i es pugui renovar amb l'il.lusió de la tasca pastoral catequètica.
Som fills permanents del Concili i sofridors. Però ens mou l'esperança.
Quan vam fer la primera comunió ens van dir que aquell dia era el més feliç de la nostra vida. Ens temem que això encara es digui. Pensem que és una frase tradicional, habitual, plena d'una mística fàcil, però sense cap aparença de realitat.
L'actual humanitat, en estat de canvi, obliga a tothom a renovar-se. Modernitat, tecnologia, globalització. Ningú no s'en pot escapar.
Les religions no estan en extinció, sinó que tenen una gran capacitat de canvi, de renovar-se.
La fe no és un bé heretat, sinó una vivència i sense aquesta vivència de fe la catequesi es fa molt difícil. Als nens no els interessa , a molts pares tampoc... però s'ha de fer, toca. la primera comunió, tipificada avui en la familia d'ahir, és un contrasentit, una obstinació, oblidant que els sagraments són una vivència de fe i no simplement rituals salvadors per ells mateixos.
"Proclameu el misteri de la fe". Això és per als grans i feina rai. La primera comunió s'ha centrat com una devoció, una pietat personal, més que un sagrament comunitari. Ens reunim per celebrar l'eucaristia. El menjar és font de vida, compartir el menjar és compartir la vida. Menjar i beure són realitats sagramentals en el memorial del que passà i actualitzant el fet que recorda: el pa comú i el pa eucarístic aliment del cos i aliment del cos de Crist en nosaltres.
Quan combreguem no ens mengem el cos històric de Jesús, sinó que unim i vinculem la nostra vida i el destí de la nostra persona a allò que va ser la vida i el destí de Jesús.
Creiem que les primeres comunions, moltes vegsdes, són un llastimós espectacle i, majoritàriament, un fet social.
Si la fe és una vivència i l'eucaristia una vivència de fe comunitària, la catequesi hauria de ser per als pares abans que per als nens perquè ells, els nens, valoressin l'experiència de fe junt amb la comunitat igual que altres valors de la vida i en ser grans poguessin participar del sagrament eucarístic amb els pares i la comunitat.
És urgent, en el moment actual del món i de l'Església, més unió entre els clergues per prendre seriosament l'actualització de la participació dels infants en la celebració comunitària de l'eucaristia.
dijous, 22 de març del 2012
OPORTUNITAT DE TREBALL FIXE
La Conferencia Episcopal Española (CEE) proposa una solució per la falta de treball per a homes sols: que es facin sacerdots.
Aquest vídeo ens escandalitza. Hem arribat al desprestigi complet del què és ser sacerdot.
Tants anys de pregàries perquè el Senyor faci que augmentin les vocacions, s'acaben en un anunci de feina fixa en temps de crisi econòmica. Què és ser capellà?. Sembla un producte comercial i prou. Res d'espiritualitat oberta, servei als altres... Només camins tancats per la jerarquia d'aquesta església que ja quasi no sabem a qui segueix.
Sortosament existeix un gegant (encara mig adormit) que comença a despertar-se. És l'església de base formada fonamentalment per laics, sacerdots de vocació verdadera i teòlegs (castigats) que sofreixen per aquesta situació.
Que Déu es compadeixi de l'Església i ens envii una bona bufada de l'Esperit que l'ajudi a retornar a la font de l'Evangeli
Aquest vídeo ens escandalitza. Hem arribat al desprestigi complet del què és ser sacerdot.
Tants anys de pregàries perquè el Senyor faci que augmentin les vocacions, s'acaben en un anunci de feina fixa en temps de crisi econòmica. Què és ser capellà?. Sembla un producte comercial i prou. Res d'espiritualitat oberta, servei als altres... Només camins tancats per la jerarquia d'aquesta església que ja quasi no sabem a qui segueix.
Sortosament existeix un gegant (encara mig adormit) que comença a despertar-se. És l'església de base formada fonamentalment per laics, sacerdots de vocació verdadera i teòlegs (castigats) que sofreixen per aquesta situació.
Que Déu es compadeixi de l'Església i ens envii una bona bufada de l'Esperit que l'ajudi a retornar a la font de l'Evangeli
dilluns, 6 de febrer del 2012
REFLEXIÓ SOBRE LA CRISI
Ens trobem immersos en una crisi amb 11 milions de persones en risc d'exclusió i amb 5 milions i mig sense treball, de les quals 1 milió no tenen cap cobertura; i amb una sensació, que es va estenent, de por i d'inseguretat al veure que cada vegada anem a pitjor. I no parlem de la situació a l'anomenat tercer món.
Els governs, confiats irresponsablement en la pròpia regulació dels mercats, no s'han preocupat de controlar-los i s'ha anat inflant una bombolla especulativa que finalment ha esclatat. Vivim en un sistema econòmic en el que la política no té poder sobre l'economía, sino a l'inrevés, i en un món on no hi ha ciutadans sinó consumidors.
Tot i que cada dia els mitjans de comunicació ens bombardegen amb notícies econòmiques, la majoria no som economistes, però sí que observem o intuïm que els que han provocat la crisi no són, els qui la pateixen, ans al contrari, han traspassat el cost de la recuperació a tota la societat. Ens diuen que és una crisi financera, amb diner de l'erari públc s'ha volgut, i es vol, rescatar la banca i ara els Estats tenen uns deutes monstruosos que ens fan pagar entre tots amb les retallades i reformes socials. No s'entén que per solucionar-ho no es posi l'accent en la manera d'augmentar els ingressos. Mentre el diner no es posi al servei de l'economia productiva no es pot resoldre la situació actual.
S'ha de ser auster, però això no val per a tots, perquè cada vegada els rics són més rics i els pobres més pobres. Hi ha ratlles vermelles que no es poden passar com ara reformar la doble administració, els sous exagerats de banquers i polítics, amb els mateixos complements, mentre s'insisteix de fer caure les retallades en serveis públics d'educació, sanitat, serveis socials...
Els financers (mercats, bancs, empreses de valoració) causants, segons molts, de la crisi no han estat culpats ni se senten culpables (ahir mateix el senyor Botín deia que la culpa la tenien els polítics), ans al contrari, s'ho han muntat tan bé, amb el suport dels mitjans de comunicació, que han convertit en culpables els més dèbils i les classes mitjanes.
Però darrera d'aquesta crisi i en la insistència en la seva sortida (retallades), hi ha una concepció de la societat i el món en la qual es considera més important l'individu que la comunitat i el privat que el públic i s'opta abans per l'individualisme i la desigualtat que per l'espai públic i la tendència a l'igualtat. S'han escrit i s'han dit expressions com"pimer va ser l'economía, després la democràcia; en cas de conflicte és clar què és el primer" o "lamentamos sinceramente el destino que habéis tenido, pero las leyes de la economia son despiadadas y es preciso que os adapteis a ellas reduciendo las protecciones que tenéis. Si os queréis enriquecer debéis aceptar previamenta una mayor precariedad. Este es el contrato social del futuro, el que os hará encontrar el camino del dinamismo" (Escola econòmica de Chicago). És la idolatría moderna, la idolatría del diner.
Fins i tot l'Església se'n veu esquitxada. Les finances del Vaticà tornen a ser notícia per les seves irregularitats i es cosa ben trista per als cristians que hauriem de tenir sempre present la doctrina dels Primers Pares de l'Església que predicaven que és Déu l'amo de la terra i els humans no som propietaris amb dret d'us i abús sobre els bens, sinó administradors a favor del bé general.
Davant d'aquest panorama, demanem una ferma defensa del "bé comú" del que parla la doctrina social de l'Església, el qual (bé comú) pensem que s'ha d'expressar en els seguents punts:
1-Un pacte per a la inclusió social que tingui una bona xarxa de protecció: pensions, renda mínima d'inserció social, educació, sanitat, cooperació internacional i lluita contra l'atur. No a la flexibilització precaritzadora del treball.
2-Defensa de l'estat del benestar ample i estable, fonamentat en allò públic en front de la privatització més o menys encoberta, amb un paper actiu de l'estat com a garantia i promotor del bé comú.
3-Una política fiscal justa (impostos especials sobre les grans fortunes) que permeti i millori l'equilibri de l'economia, ja que la despesa en solidaritat i protecció social forma part de la justícia.
4-La recuperació de la persona com a subjecte de desenvolupament i d'atenció social, fent sentir a les persones amb necessitats que tenen el suport d'institucions i organitzacions socials.
5-Transparència i publicitat de comptes financers, sous de directius, etc...
6-Desaparició dels mecanismes d'evasió fiscal: paradisos fiscals, SICAV.
I escoltant la paraula de Déu hem de reflexionar i pregar per tenir sempre present el sentit cristià solidari (Mt.25, 31-46), però també la denúncia del ric individualista (Mt. 19, 23-26).
(Fonts d'informació i reflexió: Premsa diària, televisió, Quaderns i Papers de Cristianisme i Justícia)
Els governs, confiats irresponsablement en la pròpia regulació dels mercats, no s'han preocupat de controlar-los i s'ha anat inflant una bombolla especulativa que finalment ha esclatat. Vivim en un sistema econòmic en el que la política no té poder sobre l'economía, sino a l'inrevés, i en un món on no hi ha ciutadans sinó consumidors.
Tot i que cada dia els mitjans de comunicació ens bombardegen amb notícies econòmiques, la majoria no som economistes, però sí que observem o intuïm que els que han provocat la crisi no són, els qui la pateixen, ans al contrari, han traspassat el cost de la recuperació a tota la societat. Ens diuen que és una crisi financera, amb diner de l'erari públc s'ha volgut, i es vol, rescatar la banca i ara els Estats tenen uns deutes monstruosos que ens fan pagar entre tots amb les retallades i reformes socials. No s'entén que per solucionar-ho no es posi l'accent en la manera d'augmentar els ingressos. Mentre el diner no es posi al servei de l'economia productiva no es pot resoldre la situació actual.
S'ha de ser auster, però això no val per a tots, perquè cada vegada els rics són més rics i els pobres més pobres. Hi ha ratlles vermelles que no es poden passar com ara reformar la doble administració, els sous exagerats de banquers i polítics, amb els mateixos complements, mentre s'insisteix de fer caure les retallades en serveis públics d'educació, sanitat, serveis socials...
Els financers (mercats, bancs, empreses de valoració) causants, segons molts, de la crisi no han estat culpats ni se senten culpables (ahir mateix el senyor Botín deia que la culpa la tenien els polítics), ans al contrari, s'ho han muntat tan bé, amb el suport dels mitjans de comunicació, que han convertit en culpables els més dèbils i les classes mitjanes.
Però darrera d'aquesta crisi i en la insistència en la seva sortida (retallades), hi ha una concepció de la societat i el món en la qual es considera més important l'individu que la comunitat i el privat que el públic i s'opta abans per l'individualisme i la desigualtat que per l'espai públic i la tendència a l'igualtat. S'han escrit i s'han dit expressions com"pimer va ser l'economía, després la democràcia; en cas de conflicte és clar què és el primer" o "lamentamos sinceramente el destino que habéis tenido, pero las leyes de la economia son despiadadas y es preciso que os adapteis a ellas reduciendo las protecciones que tenéis. Si os queréis enriquecer debéis aceptar previamenta una mayor precariedad. Este es el contrato social del futuro, el que os hará encontrar el camino del dinamismo" (Escola econòmica de Chicago). És la idolatría moderna, la idolatría del diner.
Fins i tot l'Església se'n veu esquitxada. Les finances del Vaticà tornen a ser notícia per les seves irregularitats i es cosa ben trista per als cristians que hauriem de tenir sempre present la doctrina dels Primers Pares de l'Església que predicaven que és Déu l'amo de la terra i els humans no som propietaris amb dret d'us i abús sobre els bens, sinó administradors a favor del bé general.
Davant d'aquest panorama, demanem una ferma defensa del "bé comú" del que parla la doctrina social de l'Església, el qual (bé comú) pensem que s'ha d'expressar en els seguents punts:
1-Un pacte per a la inclusió social que tingui una bona xarxa de protecció: pensions, renda mínima d'inserció social, educació, sanitat, cooperació internacional i lluita contra l'atur. No a la flexibilització precaritzadora del treball.
2-Defensa de l'estat del benestar ample i estable, fonamentat en allò públic en front de la privatització més o menys encoberta, amb un paper actiu de l'estat com a garantia i promotor del bé comú.
3-Una política fiscal justa (impostos especials sobre les grans fortunes) que permeti i millori l'equilibri de l'economia, ja que la despesa en solidaritat i protecció social forma part de la justícia.
4-La recuperació de la persona com a subjecte de desenvolupament i d'atenció social, fent sentir a les persones amb necessitats que tenen el suport d'institucions i organitzacions socials.
5-Transparència i publicitat de comptes financers, sous de directius, etc...
6-Desaparició dels mecanismes d'evasió fiscal: paradisos fiscals, SICAV.
I escoltant la paraula de Déu hem de reflexionar i pregar per tenir sempre present el sentit cristià solidari (Mt.25, 31-46), però també la denúncia del ric individualista (Mt. 19, 23-26).
(Fonts d'informació i reflexió: Premsa diària, televisió, Quaderns i Papers de Cristianisme i Justícia)
PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS
El passat divendres 20 de Gener, es reuniren les diferents confessions cristianes presents a Reus per celebrar la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians.
Organitzat, com sempre, per la Taula Ecumènica dels Cristians de Reus, de la que el Grup Joan XXIII és cofundador, és féu una pregària a l'esglesia Prioral de S. Pere amb el lema "Tots serem transformats per la victòria de Nostre Senyor Jesucrist" (1Co 15, 51-58) proposat, enguany, per un grup ecumènic de Polònia.
Ens hi reunirem un bon nombre de clergues i laics de les diferents confessions. La pregària s'inicià amb un cant, després l'ectura bíblica, un salm resat per tots i uns cants de lloança, pregària musical, a càrrec de Vicens Forner pastor de la Comunitat Evangèlica de l'Arca . La benvinguda la va donar el Prior, Mn. Creu Saiz i la predicació després de la lectura va ser a càrrec del prevere anglicà Rafael Arencón.
Després, una pregària per cada una de les esglésies cristianes presents a Reus i pregàries espontànies dels assistents i finalment tots junts, donant-nos les mans, vam recitar el Parenostre.S'acabà amb la benedicció per part de tots els preveres i pastors i donant-nos la pau tot cantant "Pare feu-los u" que ha esdevingut quasi,bé l'himne oficial de la Taula Ecumènica.
Com cada any es féu una col.lecta que enguany es destinarà als cristians coptes d'Egipte que estan passant uns moments difícils.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)