FÒRUM CRISTIÀ DE REUS. 5ª Edició
ESPAI DE REFLEXIÓ I PREGÀRIA
CENTRAMENT
CANT: El Senyor es aquí i ens dóna la pau, l’esperança per sempre, la fe i l’amor.
Tanquem el cercle i, d’aquest lloc qualsevol, fem un temple. Perquè ja ha arribat l’hora d’adorar en esperit i en veritat, de donar gràcies a Déu sempre i en tot lloc.
El Senyor es aquí i ens dóna la pau, l’esperança
per sempre, la fe i l’amor.
LECTURES
EL TENSOR (del llibre PREGÀRIES de Michel Quoist)
Amb les dues mans estrebava la goma per a fixar el paquet en el porta bagatges.
Tres vegades ho repetí i a la tercera, bruscament, el tensor es trencà.
S’aguantava la mà perquè, en fer-se enrera el tensor, l’havia fuetejat, descontent de tants mals tractes.
Calia recomençar amb nous lligams.
Talment en el meu equip, Senyor, tinc dret d’estirar, pero no de rompre.
Car els altres es farien enrera i jo restaria sol en camí desconegut.
Talment, Senyor, en la teva Església, aquest equip feixuc que camina lentament.
Fes que alguns puguin estirar amb tota la força la llarga corda. Perquè el temps dibuixa nous camins que nosaltres no hem trepitjat encara.
Pero que no trenquin la corda, Senyor.
Car estarien fora de la teva Vida, retrocedirien molt,
i tot seria altra vegada per fer.
SALM: T’exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el teu nom per sempre.
Que cada generació et lloï pel que has fet,
que anunciin les teves proeses.
Que expliquin la teva gloriosa majestat
i jo celebraré els teus prodigis.
Que recordin que es immensa la teva bondat
i aclamin els teus favors.
Que t’enalteixin les teves criatures,
que et beneeixin, Senyor, els teus fidels;
que proclamin la glòria del teu regne
i parlin de la teva potència.
Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure;
els qui han ensopegat, ell els redreça.
Són camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.
Satisfà el desig del seus fidels,
escolta el seu crit d’auxili i els salva.
El Senyor guarda els qui l’estimen.
Que els meus llavis lloïn el Senyor,
que tothom beneeixi el seu sant nom
per sempre més.
DEL CAPÍTOL 17 DE SANT JOAN
Jesús va alçar els ulls al cel i digué:
…………..
He fet conèixer el teu nom al homes que tu has pres del món i m’has donat; eren teus i tu me’ls has don at, i ells han guardat la teva paraula. Ara saben que tot el que m’has donat ho he rebut de tu, perquè jo els he confiat les paraules que tu m’has confiat. Ells les han acollides i han reconegut realment que jo he sortit de tu, i han cregut que tu m’has enviat.
…………..
Però ara vinc a tu, i mentre encara sóc en el món dic tot això, perquè ells tinguin també la meva joia, una joia completa. Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món com jo tampoc no en sóc.
Consagra’ls en la veritat, que és la teva paraula. Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat.
……………
No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat.
…………..
I que els has estimat a ells com m’has estimat a mi.
PER REFLEXIONAR
De la pregària incondicional neix la fecunditat de Déu en nosaltres.
El cristià és una persona que està en la línea de transformació, es fa de nou constantment.
Qui no avança veurà créixer la pròpia història fora de si mateix i un dia es trobarà aïllat. El camí de l’Església és la persona humana. Treballem per fer persones.
L’Església camina en el cor del poble i la pregària és l’esperit fet carn.
La fe ens ve per la Paraula, però després arrela per l’exemple. Tot el que fem, si no ens canvia per dins, malament.
El cristià és un ser essencialment abocat al futur, perquè el futur és Déu.
L’Església és Poble de Déu per camins profans. Crist no és propietat de ningú.
El món cristià sempre serà plural. La unitat en la diversitat. No hi ha interpretació única de la fe, sinó pluralisme teològic.
La Bíblia és el testimoni de Déu vivent. L’evangeli té més d’antiestructura i de canvi que no pas d’ordre establert. Estem en la realitat d’un canvi històric.
PREGÀRIES PERSONALS
PARE NOSTRE
CANT : Festa del cor!
Som Església!
Som testimonis del Crist!
Reus, 10 d’Abril del 2011
CANDIDATURA al Premi “Projecte d’acció social en el quart món” per al
CENTRE PASTORAL D’ACOLLIDA AL PRES I AL NECESSITAT
DEL BARRI GAUDÍ
que presenta el Grup Joan XXIII de Reus.
Breu memoria:
L’any 1977, essent rector de la Parròquia de la Puríssima Sang de Reus Mn. Josep Mª Anglada i veient que algunes famílies de la parroquia tenien fills o altres familiars a la presó, proposa a les senyores Paquita Sans i Pilar Carreres de començar una labor d’assistència a aquests casos. En aquell moment no existia cap mena d’ajut a aquesta problemática. (Fins l’any 1985 no comença l’assistència social a les presons per part de la Generalitat).
Es presenten a la presó de Tarragona a oferir els seus serveis, però de moment són rebutjades. Després de noves visites insistint en el mateix, proposen al nou director S. Julpe de “anar a veure els presos que no tenen familia ni ningú”. Aquesta proposta li agrada i acepta.
Proveides de permisos oficials començen visitant els presos a través de les reixes, però amb els anys han sigut plenament acceptades i ara poden entrar lliurement fins a les cel.les especials (celulars).
Al mateix temps comencen la relació amb les famílies dels presos cosa que els permet conèixer situacions de gran necessitat i misèria. Naturalment no es dediquen només a les famílies de la parroquia sinó a tots els presos i respectives famílies siguin d’on siguin.
De moment, el grup va ser acollit per Càrites Diocessana de la que rebien primer 15000 i més tard 25000 ptes al mes per les despeses, però per problemas amb la Càrites local es van constituir en organització independent i es van acollir al Centre Pastoral del Barri Gaudí, on havia sigut traslladat Mn. Anglada (deixant de rebre cap mena d’ajut monetari ja que el Centre Pastoral no és parroquia). Prenen el nom de Centre pastoral d’acollida al pres i al necessitat de Barri Gaudí.
Avui dia segueixen sense cap subvenció de l’església ni de l’ajuntament, i atenen les necessitats gràcies a la col.laboració desinteressada de persones i col.lectius que els ajuden. Varies vegades s’han trobat en situacions d’emergència, ofegets per la falta de mitjans i quan pitjor estaven, algú els ha fet inesperadament un donatiu que els ha permès atendre el cas.
Així els va passar quan van haver de trasladar-se de local a causa de les queixes dels veins, ja que cada vegada tenien més gent i, amb el local petit, molts es quedaven pel carrer i això molestava. Ara tenen la seu al Carrer Joan Martell nº 30 baixos per un lloguer de 210 euros al mes.
Al centre es dóna atenció no només als presos i families sinó també a altres necessitats com persones amb problemas de drogodependècia i sida i a les seves famílies i actualment també a immigrants.
Recullen aliments del mercat i del banc dels aliments i roba dels particulars i ho reparteixen a qui ho necesita. Fan front a lloguers d’habitatge, electricitat, aigua, medicaments que no cobreix la Seguretat Social, desplaçaments de presos i familiars, contractes amb advocats, relació entre presos i familiars, etc…
Setmanalment visiten les presons de Tarragona i Lleida i assisteixen amb els interns a les festes de la Mercé, Nadal, Reis…Les gestions sempre les fan en coordinació amb els assistents socials dels centres penitenciaris. Mantenen també una bona relacio de cooperació amb el Departament de Drogodependències de l’Hospital de Sant Joan de Reus i amb les asistentes socials de l’Ajuntament que moltes vegades els demanen ajuda.
També fan xerrades sobre la situació dels presos a escoles, parròquies, associacions de dones, centres cívics i altres llocs on els hi demanin.
Ara els evangelistes també visiten la presó de Tarragona i també hi van unes monges voluntàries de la Pastoral Penitenciaria de la Diocessi, però un centre com aquest només hi és a Reus.
Han rebut diversos guardons i reconeixements per la seva labor.
GRUP JOAN XXIII DE REUS
Raval Sta Anna, 32-1er
43201 REUS
Reus, 2 de Juliol de 2008
Sr. Director:
Hem cregut necessari donar a conèixer el fet que un dels premis que atorga anualment Església Plural de Barcelona hagi recaigut en un grup de la nostra ciutat. Es tracta del “CENTRE PASTORAL D’ACOLLIDA AL PRES I AL NECESSITAT DEL BARRI GAUDÍ”
El Grup Joan XXIII de Reus , coneixedor de la seva labor, va considerar adient presentar-lo al “PREMI A UN PROJECTE D’ACCIÓ SOCIAL EN EL QUART MÓN”. Església Plural els ha reconegut la feina que fan i els ha atorgat el premi que els va ser lliurat el proppassat dia 28 de Juny.
Aquest Centre va començar de la ma de Mn. Josep Mª Anglada (a.c.s.), Paquita Sans i Pilar Carreres fa 30 anys. Preferentment visiten els presos i acullen les seves families ajudant-les en les seves necessitats i també treballen amb immigrants, drogadictes i altres. La seva feina ha continuat al llarg dels anys, sense cansar-se, amb l’ajuda d’altres persones que s’han afegit al grup inicial. Ara és l’hora dels laics i la seva acció cal que sigui reconeguda.
En un temps en que sembla que només són noticia les desgràcies, ho volem posar en relleu perquè ens ajudi a mantenir l’esperança .
Ells porten al món l’anunci del Regne de Déu, visitant el pres, acollint el malalt, etc… tal com feia Jesús.
Són cristians amb denominació d’origen: Galileus. Com Jesús.
Atentament.
Inici DE CURS DEL GRUP JOAN XXIII
Reus, 6 d’Octubre del 2010
Sigueu amb nosaltres….
Cant d’entrada
Veniu, oh Esperit Sant, Aura divina,
baixeu del cel al cors que haveu creat;
Pentecostès l’obra del Crist culmina:
veniu, amor sagrat.
Del llibre “La Iglesia que quiso el Concilio” de José Mª Castillo
Los cristianos que quiso el Concilio.
La Iglesia es un pueblo, una comunidad de personas. Pero no cualquier clase de personas. Porque se trata de creyentes que se caracterizan por tres cosas: la libertad, el amor mutuo i la entrega a la tarea del Reino. En consequencia, los miembros de la Iglesia son personas a quienes se les distingue por: 1) ser libres; 2) querer a los demás; 3) tener como fin en la vida el trabajo por el Reino de Dios.
En otras palabras, hay Iglesia donde hay libertad, amor y lucha por el Reino.
Es decisivo dejar muy claro lo siguiente: por muy acaparada que la Iglesia esté por papas, obispos y cardenales, nada de esto sirve de justificante para que los cristianos escurran el hombro y se imaginen que están comprometidos con el Evangelio porque a todas horas arremeten contra el clero.
No nos engañemos. Comprometerse con el Evangelio es asumir apasionadamente la triple tarea que plantea el Concilio a los cristianos: la libertad, el amor y la causa del Reino.
Ser libres ante las personas e instituciones que nos causan más miedo, querer a quienes nos resultan extraños, indiferentes o hasta odiosos, y andar por la vida curando todo achaque o todo sufrimiento, eso es lo que hace que un cristiano sea de verdad cristiano. Todo lo que no sea eso, es buscarse escapatorias y justificantes que en realidad no son sino autoengaños para quedarnos tranquilos y no tener que levantar y sostener los tres pilares que sostienen a la Iglesia: la libertad, el amor y la lucha por el Reino.
Concretamente, la Iglesia que quiso el Concilio depende, antes que nada, de que los cristianos sean como los quiso el Concilio: personas que viven su fe desde la libertad, el amor y el Reino de Dios.
Què es el que més t’ha colpit?
Lectura de Ez 37, 1-14
La mà del Senyor es va apoderar de mi. Amb la força del seu Esperit, em féu sortir fora i em va deixar al mig de la plana, que era plena d’ossos: n’hi havia moltíssims per tota la plana,i eren del tot secs. Llavors em preguntà:
-Fill d’home, què hi dius: podrán reviure aquests ossos?
Jo li vaig respondre:
-Senyor, Déu sobirà, només tu ho saps.
Ell em digué:
-Profetitza sobre aquests ossos. Digues-los: “Ossos secs escolteu la paraula del Senyor. Això anuncia el Senyor, Déu sobirà, a aquests ossos: Jo us infondré esperit i recobrareu la vida. Us donaré tendons, faré créixer la carn damunt vostre, us revestiré de pell, us infondré esperit i reviureu. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.”
Jo vaig profetitzar, tal com ell m’havia ordenat, i, mentre parlava, se sentí una remor: amb molt d’enrenou, els ossos es van ajuntar l’un amb l’altre.Llavors vaig veure que es cobrien amb tendons, els creixia la carn i es revestien de pell pel damunt, pero no tenien esperit de vida. El Senyor em diguè:
-Fill d’home, profetitza, profetitza a l’esperit. Digues-li: “Això et mana el Senyor, Déu sobirà: Vine, esperit, vine del quatre vents i alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida.”
Jo vaig profetitzar tal com ell m’havia ordenat, i l’esperit va entrar dins d’ells, recobraren la vida i es posaren drets. Formaven una multitud molt i molt gran.
Llavors ell em digué:
-Aquests ossos, fill d’home, són tot el poble d’Israel. Ells van dient: “El nostres ossos ja són secs, hem perdut l’esperança; per a nosaltres, tot s’ha acabat.” Doncs bé, profetitza i digues-los de part meva: “Això diu el Senyor, Déu sobirà: Mireu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré tornar a la terra d’Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor. Posaré el meu esperit dins vostre, recobrareu la vida, i us establiré a la vostra terra. Llavos sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert. Ho dic jo, el Senyor.”
Silenci breu per interioritzar la lectura
Pare nostre.
COMUNICAT DEL GRUP JOAN XXIII DE REUS
Una vegada més, alguns alts càrrecs de la jerarquia eclesiàstica han decidit els nomenaments de bisbes sense consultar ni tan sols les institucions eclesials creades expressament per a la participació de preveres i laics. S'ha marginat no solament el poble cristià , sino els consells presbiterals i pastorals que, es suposa, que són els que han de decidir la linea pastoral de la diòcesi.
A tots, però particularment als laics, s'ens considera com a menors d'edat, incapaços d'una fe madura amb criteri suficient per tenir veu en la tria dels nostres propis pastors.
Tenim l'impressió que algun bisbe ha estat utilitzant les seves influències per condicionar el nomenament d'altres bisbes, amb actituts més pròpies del poder que del servei evangèlic.
Els cristians del Grup Joan XXIII de Reus ens sentim ferits per aquesta manera d'actuar autoritària i anacrònica, sense arrel evangèlica.
L'actitut realment cristiana ha de passar per la corresponsabilització de capellans i laics en decisions de tanta trascendència per a la vida de l'Església que, no ho oblidem, és comunitat de crients.
Volem deixar molt clar que no tenim res contra la persona designada, però ens sembla que una diòcesi tant important i de tanta història com la de Tarragona mereixía un bisbe amb una bona experiència pastoral i coneixedor de la realitat d'aquestes terres, encara que no fos teòleg ni hagués exercit la docència.
Estem tristos i decebuts per aquests procediments i volem expressar els nostres sentiments: PROU DE BISBES IMPOSATS.
COMUNICAT DEL GRUP JOAN XXIII DE REUS
Després d'haver llegit atentament i reflexionat en grup sobre el document del Fòrum Joan Alsina de Girona, donat a conéixer a l'Abril del 2004, "Reflexió sobre l'acolliment de les persones a l'Església", volem manifestar la nostra actitud de total solidaritat amb el seu contingut i molt especialment en les propostes que fa per "anar-nos acostant a la utopia", com diu el citat document.
Urgeix que l'Església comenci un debat profund i seriós sobre tots aquests temes. L'acolliment sense discriminacions, la sexualitat com a expressió de l'amor, la plena igualtat de la dona, el reconeixement del valor d'altres opcions de vida en comú diferents del matrimoni sagramental són prou importants en la vida de les persones d'avui perquè l'Església en prengui consciència i hi dongui una resposta entenedora per a la nostra societat i d'acord amb el moment que està vivint el món, tan divers i tan intercomunicat al mateix temps.
Donem les gràcies al Fòrum Joan Alsina per la seva valentia. Ara més que mai fan falta a L'Església grups profètics que denunciin la injusticia de tantes situacions i anunciin la Bona Nova que és, per a tots, l'Evangeli de Jesucrist. Els cristians d'avui volem una Església més atenta a l'actitud evangèlica envers les persones que a la xarxa legalística que l'aguanta com institució. No ens fa por caminar cap a una Església reduïda en nombre de membres, però molt més mística i profètica, que sigui de veritat el llevat que fermenta la massa i la sal que dóna sabor.
Demanem als nostres Bisbes que no condemnin sense haver escoltat abans, i que tots junts, com a poble de Déu, busquem una resposta a les situacions que viu la societat actual i que tantes vegades són causa de sofriment per a les persones.
GRUP JOAN XXIII DE REUS
