Som fills permanents del Concili i sofridors. Però ens mou l'esperança.
Quan vam fer la primera comunió ens van dir que aquell dia era el més feliç de la nostra vida. Ens temem que això encara es digui. Pensem que és una frase tradicional, habitual, plena d'una mística fàcil, però sense cap aparença de realitat.
L'actual humanitat, en estat de canvi, obliga a tothom a renovar-se. Modernitat, tecnologia, globalització. Ningú no s'en pot escapar.
Les religions no estan en extinció, sinó que tenen una gran capacitat de canvi, de renovar-se.
La fe no és un bé heretat, sinó una vivència i sense aquesta vivència de fe la catequesi es fa molt difícil. Als nens no els interessa , a molts pares tampoc... però s'ha de fer, toca. la primera comunió, tipificada avui en la familia d'ahir, és un contrasentit, una obstinació, oblidant que els sagraments són una vivència de fe i no simplement rituals salvadors per ells mateixos.
"Proclameu el misteri de la fe". Això és per als grans i feina rai. La primera comunió s'ha centrat com una devoció, una pietat personal, més que un sagrament comunitari. Ens reunim per celebrar l'eucaristia. El menjar és font de vida, compartir el menjar és compartir la vida. Menjar i beure són realitats sagramentals en el memorial del que passà i actualitzant el fet que recorda: el pa comú i el pa eucarístic aliment del cos i aliment del cos de Crist en nosaltres.
Quan combreguem no ens mengem el cos històric de Jesús, sinó que unim i vinculem la nostra vida i el destí de la nostra persona a allò que va ser la vida i el destí de Jesús.
Creiem que les primeres comunions, moltes vegsdes, són un llastimós espectacle i, majoritàriament, un fet social.
Si la fe és una vivència i l'eucaristia una vivència de fe comunitària, la catequesi hauria de ser per als pares abans que per als nens perquè ells, els nens, valoressin l'experiència de fe junt amb la comunitat igual que altres valors de la vida i en ser grans poguessin participar del sagrament eucarístic amb els pares i la comunitat.
És urgent, en el moment actual del món i de l'Església, més unió entre els clergues per prendre seriosament l'actualització de la participació dels infants en la celebració comunitària de l'eucaristia.
