REFLEXIÓ SOBRE LA CRISI

Ens trobem immersos en una crisi amb 11 milions de persones en risc d'exclusió i amb 5 milions i mig sense treball, de les quals 1 milió no tenen cap cobertura; i amb una sensació, que es va estenent, de por i d'inseguretat al veure que cada vegada anem a pitjor. I no parlem de la situació a l'anomenat tercer món.

Els governs, confiats irresponsablement en la pròpia regulació dels mercats, no s'han preocupat de controlar-los i s'ha anat inflant una bombolla especulativa que finalment ha esclatat. Vivim en un sistema econòmic en el que la política no té poder sobre l'economía, sino a l'inrevés, i en un món on no hi ha ciutadans sinó consumidors.

Tot i que cada dia els mitjans de comunicació ens bombardegen amb notícies econòmiques, la majoria no som economistes, però sí que observem o intuïm que els que han provocat la crisi no són, els qui la pateixen, ans al contrari, han traspassat el cost de la recuperació a tota la societat. Ens diuen que és una crisi financera, amb diner de l'erari públc s'ha volgut, i es vol, rescatar la banca i ara els Estats tenen uns deutes monstruosos que ens fan pagar entre tots amb les retallades i reformes socials. No s'entén que per solucionar-ho no es posi l'accent en la manera d'augmentar els ingressos. Mentre el diner no es posi al servei de l'economia productiva no es pot resoldre la situació actual.

S'ha de ser auster, però això no val per a tots, perquè cada vegada els rics són més rics i els pobres més pobres. Hi ha ratlles vermelles que no es poden passar com ara reformar la doble administració, els sous exagerats de banquers i polítics, amb els mateixos complements, mentre s'insisteix  de fer caure les retallades en serveis públics d'educació, sanitat, serveis socials...

Els financers (mercats, bancs, empreses de valoració) causants, segons molts, de la crisi no han estat culpats ni se senten culpables (ahir mateix el senyor Botín deia que la culpa la tenien els polítics), ans al contrari, s'ho han muntat tan bé, amb el suport dels mitjans de comunicació, que han convertit en culpables els més dèbils i les classes mitjanes.

Però darrera d'aquesta crisi i en la insistència en la seva sortida (retallades), hi ha una concepció de la societat i el món en la qual es considera més important l'individu que la comunitat i el privat que el públic i s'opta abans per l'individualisme i la desigualtat que per l'espai públic i la tendència a l'igualtat. S'han escrit i s'han dit expressions com"pimer va ser l'economía, després la democràcia; en cas de conflicte és clar què és el primer" o "lamentamos sinceramente el destino que habéis tenido, pero las leyes de la economia son despiadadas y es preciso que os adapteis a ellas reduciendo las protecciones que tenéis. Si os queréis enriquecer debéis aceptar previamenta una mayor precariedad. Este es el contrato social del futuro, el que os hará encontrar el camino del dinamismo" (Escola econòmica de Chicago). És la idolatría moderna, la idolatría del diner.

Fins i tot l'Església se'n veu esquitxada. Les finances del Vaticà tornen a ser notícia per les seves irregularitats i es cosa ben trista per als cristians que hauriem de tenir sempre present la doctrina dels Primers Pares de l'Església que predicaven que és Déu l'amo de la terra i els humans no som propietaris amb dret d'us i abús sobre els bens, sinó administradors a favor del bé general.

Davant d'aquest panorama, demanem una ferma defensa del "bé comú" del que parla la doctrina social de l'Església, el qual (bé comú) pensem que s'ha d'expressar en els seguents punts:

1-Un pacte per a la inclusió social que tingui una bona xarxa de protecció: pensions, renda mínima d'inserció social, educació, sanitat, cooperació internacional i lluita contra l'atur. No a la flexibilització precaritzadora del treball.

2-Defensa de l'estat del benestar ample i estable, fonamentat en allò públic en front de la privatització més o menys encoberta, amb un paper actiu de l'estat com a garantia i promotor del bé comú.

3-Una política fiscal justa (impostos especials sobre les grans fortunes) que permeti i millori l'equilibri de l'economia, ja que la despesa en solidaritat i protecció social forma part de la justícia.

4-La recuperació de la persona com a subjecte de desenvolupament i d'atenció social, fent sentir a les persones amb necessitats que tenen el suport d'institucions i organitzacions socials.

5-Transparència i publicitat de comptes financers, sous de directius, etc...

6-Desaparició dels mecanismes d'evasió fiscal: paradisos fiscals, SICAV.

I escoltant la paraula de Déu hem de reflexionar i pregar per tenir sempre present el sentit cristià solidari (Mt.25, 31-46), però també la denúncia del ric individualista (Mt. 19, 23-26).


(Fonts d'informació i reflexió: Premsa diària, televisió, Quaderns i Papers de Cristianisme i Justícia)

PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS

El passat divendres 20 de Gener, es reuniren les diferents confessions cristianes presents a Reus per celebrar la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians. 

Organitzat, com sempre, per la Taula Ecumènica dels Cristians de Reus, de la que el Grup Joan XXIII és cofundador, és féu una pregària a l'esglesia Prioral de S. Pere amb el lema "Tots serem transformats per la victòria de Nostre Senyor Jesucrist" (1Co 15, 51-58) proposat, enguany, per un grup ecumènic de Polònia.

Ens hi reunirem un bon nombre de clergues i laics de les diferents confessions. La pregària s'inicià amb un cant, després l'ectura bíblica, un salm resat per tots  i uns cants de lloança, pregària musical,  a càrrec de Vicens Forner pastor de la Comunitat Evangèlica de l'Arca . La benvinguda la va donar el Prior, Mn. Creu Saiz i la predicació després de la lectura va ser a càrrec del prevere anglicà Rafael Arencón.

Després, una pregària per cada una de les esglésies cristianes presents a Reus i pregàries espontànies dels assistents i finalment tots junts, donant-nos les mans, vam recitar el Parenostre.

S'acabà amb la benedicció per part de tots els preveres i pastors i donant-nos la pau tot cantant "Pare feu-los u" que ha esdevingut quasi,bé l'himne oficial de la Taula Ecumènica.

Com cada any es féu una col.lecta que enguany es destinarà als cristians coptes d'Egipte que estan passant uns moments difícils.