dimecres, 21 de desembre del 2011

Nadal


Isaies 9, 5-6

Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l'espatlla l'insígnia de príncep.
Déu li ha posat aquest nom: "Conseller-prodigiós", "Déu-heroi", "Pare-per-sempre", Princep-de-pau".
Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d'ara i per sempre, sobre el dret i la justícia.
Això és el que farà el zel del Senyor de l'univers.

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Enguany esperem el Nadal amb un cor adolorit.  L'església que mou el cristianisme de tot el món, es sent ferida per aquest Nadal amb més de cinc milions de persones a l'atur, amb tota la dramàtica que això representa...  I amb tot, manté l'esperança.

L'encarnació és un misteri.  Com diu Armand Puig, "el nucli comú de les visites angèliques ( a Josep i Maria), és l'afirmació que l'origen de Jesús es troba en una acció poderosa, decisiva i única de l'Esperit de Déu el qual crea vida on no n'hi havia", però no sabem com i, en el fons, no ens amoïna.  La nostra fe és la fe dels apòstols , la que ells ens han transmès.

Nadal: Déu a la falda de Maria en un món hostil.  Nadal vol dir pa i vida amb tothom.  Déu s'ha fet home entre nosaltres.  Nadal vol dir Esperit Sant.  Nadal vol dir que cap realitat humana no li és menyspreable perquè Déu l'ha feta seva.

Nadal és l'inici d'un camí: Déu amb nosaltres, nou alè de vida.

El GRUP JOAN XXIII DE REUS  us desitja  BON NADAL!!!!


PENSAMENT

Vaig a l'encalç de Déu, del Déu fet Home
i l'home Déu.
Olor de boix i de pessebre.
Entono els goigs de la Mare i el gebre
a l'estable d'Assís.
Vinc del carrer i un no sé què indecís
en l'aire s'endevina:
un Déu urbà, de plaça i cantonada,
de llum, soroll i festa,
rialla i prec i mort sense contesta
que en un nou temps germina.
Trepitjo viaranys del món i busco
el Déu en l'Home Déu.
Sóc ignar. El temps se m'ha fet breu.
Però lluu la Paraula.
La Paraula es fa pedra
i s'acreix com el cedre
del Líban.
"A cal Fuster hi ha novetat" (1)
i Aquell qui neix ja és ressuscitat.
Camino amb llum oblíqua de la posta
i espero aquell Nadal
que ens sigui Pentecosta

Enric Prats i Auqué , membre del grup joan XXIII

(1)del poema de J.V. Foix





divendres, 16 de desembre del 2011

RESULTATS ENQUESTA VI FÒRUM

Creus que els Fòrums són una bona eina de reflexió cristiana?
SI  92%
NO  8%
No massa  ----

Has trobat interessant el tema tractat?
Molt interessant  62%
Interessant  31%
Poc interessant  7%

Trobes bé que s'hagi limitat l'horari i canviat el mes de la trobada?
Molt bé  54%
Bé  31%
Indiferent  15%

Quin tema proposaries per al proper Fòrum?
Les primeres comunitats cristianes
Com arribar a la joventut?
L'ordenació sacerdotal de les dones
Allò que queda per aplicar del Concili Vaticà II
Proposo ponents: B. Roman. Prof., Nogués. Ex P. Aguirre

dijous, 8 de desembre del 2011

LLUÍS BUSQUETS: "UNA NOVA ÈTICA MUNDIAL ÉS POSSIBLE

Crònica enviada a Reus Digital.  Autor: Anton Baiges Gras.

El teòleg, periodista i literat Lluís Busquets i Grabulosa, defensa una nova ètica mundial des de l'humanisme cristià davant la crisi econòmica i de valors socials de l'actual sistema capitalista.
En el marc de la sisena edició del Fòrum Cristià de Reus, convocat pel grup de reflexió i opinió Joan XXIII, i l'organització de caire progressista Església Plural, es va desenvolupar aquest passat diumenge (27 Nov.), durant tot el matí, a la sala d'actes del Centre d'Amics de Reus, la trobada anual de cristians de base de Reus i el Camp, compromesos en diferents comunitats parroquials de la ciutat i moviments socials de base.

La jornada de reflexió i debat consistí en la ponència del teòleg, periodista i professor de la Universitat Oberta de Catalunya, Lluís Busquets, qui féu una llarga i meditada dissertació de la mirada del cristianisme social de base sobre les relacions socioeconòmiques del món actual, partint de la realitat catalana, des dels documents renovadors del Concili Vaticà II fins a l'actualitat.
Busquets va emfatitzar diferents elements de reflexió a l'entorn de la bioètica, les relacions socioeconòmiques entre pobles, l'ecología, el món del pensament i la cultura,  l'estat actual de l'ecumenisme i el diàleg intereligiós. El teòleg va exemplificar el creixent distanciament entre el "catolicisme sociològic, jeràrquic i vertical" amb el "cristianisme de base, comunitari i horitzontal", arrelat en les realitats socials plurals, "molt més dialogant", que accepta l'alteritat, és a dir, les raons dels altres, des d'altres vivències de fe o des de l'agnosticisme. En aquest sentit va denunciar l' "amordassament" oficial a què són sotmesos molts teòlegs crítics.

Va advocar per una "nova espiritualitat", basada en "l'ètica de la responsabilitat", amb nous concepts socials i ecològics, i que calia assumir les encícliques del papa Joan XXIII, Populorum Progresio i Mater et Magistra i els documents del Concili Vaticà II, perquè el món ha canviat. "L'antropocentrisme renaixentista, és a dir , la persona humana com a centre de l'existència", avui és un concepte clarament a revisar, segons el teòleg català. Finalment, va criticar "el silenci dels bisbes catalans" davant l'intent persistent de la Conferència Episcopal Espanyola, de "sacralitzar" el concepte d'unitat política de l'Estat i de no marcar un perfil més propì com en els anys de la transició.

L'obra de Busquets és paralela a la de l'exjesuita independentista, Lluís Mª Xirinacs, o la del degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, biblista i expert en textos medievals catalans,Armand Puig. També coincideix amb la línia de la metgessa benedictina Teresa Forcades, que va denunciar els interessos de la indústria farmacèutica en la polèmica de la Grip A, o del teòleg castellà Juan José Tamayo. Busquets és coorganitzador del "II Fòrum Català de Teologia i Alliberament" que tindrà lloc aquest proper mes de Gener a Barcelona, conjuntament amb altres intel.lectuals cristians i teòlegs de Catalunya.

Ha escrit diferents assajos religiosos com "Última noticia de Jesús, el Natzarè" (2006); "Els evangèlis secrets de Maria i de Magdalena" (2009), amb pròleg de Lluís Duch, monjo de Montserrat, i "Carta al Papa d'un creient crític"(2010), amb força ressò entre els ambients eclesials. També té publicats diferents treballs sobre el món de l'ensenyament i ha fet obra de creació literària.